La fauna i flora de l’alta muntanya estan adaptades a les condicions climàtiques adverses d’aquest entorn. No obstant això, durant l’hivern, amb les baixes temperatures i l’arribada de la neu, la vida esdevé molt més difícil.
Problemes que pot ocasionar
Allò que a la primavera podria ser una molèstia menor o un moment estressant, a l’hivern pot significar la diferència entre la supervivència i la mort. L’hivern és una època amb escassa disponibilitat d’aliments i moltes espècies tenen energia limitada per sobreviure sense moure’s gaire. Aquestes condicions hivernals extremes posen a prova les adaptacions i recursos de les plantes i animals que hi habiten.
Bones pràctiques
Per això, els esquiadors de muntanya, forapistes i raquetistes han de ser conscients sobre la vulnerabilitat de la fauna alpina durant l’hivern i seguir les recomanacions següents:
Practica l’activitat a una estació d’esquí preparada sempre que sigui possible i circula pel lateral de les pistes en filera d’un, sense endinsar-se al bosc i seguint la normativa de l’estació.
Si no practiques l’activitat a una estació, transita per camins principals i per itineraris senyalitzats.
Planifica la teva ruta evitant zones amb presència de fauna amenaçada.
La muntanya hivernal implica riscos importants. Forma’t en meteorologia i seguretat en terreny d’allaus i consulta el Butlletí de perill d’allaus abans de cada sortida.
En algun cas, si no hi ha alternativa i s’ha de travessar una zona amb presència de fauna amenaçada, cal seguir les traces d’altres esquiadors i raquetistes.
En zones amb presència de gall fer, en ser un ocell forestal, cal desplaçar-se per espais oberts i evitar travessar el bosc. Si en algun punt l’has de travessar, passa sense entretenir-t’hi gaire i en silenci.
En cas de detectar fauna amenaçada, allunya-te’n ràpid i en silenci; evita que fugin.
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) pròpies per millorar l’experiència de navegació i oferir continguts d’interès. Per continuar la navegació cal acceptar la nostra política de galetes.